Una gran victòria. Moltes gràcies pel vostre suport!

El proper 11 de juny es constituirà el nou Ple de l’ajuntament de Figaró-Montmany i la CAF ocuparà 6 dels 9 regidors del consistori. Seran en Lluc Vinyes, en Manel García, la Berta Castaño, en Lluís Feliu, la Gebra Serra i en Pere Mateu.

Fa quatre anys per només 3 vots no vam aconseguir la majoria absoluta. Enguany, no només l’hem obtinguda sinó que ho hem fet amb una gran victòria: hem passat dels 245 vots i 4 regidors de l’any 2007 a 280 vots i 6 regidors. Aquests són els millors resultats de la CAF en els seus 8 anys d’història. Són els millors resultats en vots absoluts, els millors resultats en percentatge de vot, els millors resultats en regidors obtinguts i els millors resultats pel que fa a la distància entre la CAF i la resta de formacions polítiques.

L’any 2003, amb 208 vots vam guanyar les primeres eleccions a les que ens presentàvem. Aleshores vam empatar a regidors amb el PSC i només 16 vots i 3 punts percentuals ens separaven d’aquesta formació. L’any 2007 la distància es va eixamplar a 2 regidors, 119 vots i 21 punts percentuals. Avui, la distància entre la CAF i la segona força política és de 3 regidors,  138 vots i 26 punts percentuals. ERC i CiU, d’altra banda, només han aconseguit 37 i 43 vots respectivament i s’han quedat sense representació al consistori.

Cadascú sap el què ha fet al llarg del mandat i durant la campanya electoral. El poble també ho sap, i ha votat en conseqüència. Les actituds bel·ligerants i destructives, el joc brut, les  denúnicies, la falta de respecte i el teatre tant de la sessió d’investidura del 2007 com dels Plens d’aquests quatre anys ha passat factura als grups de l’oposició.

La CAF ha obtingut uns molt bons resultats. No és casual. Durant aquests 8 anys hem treballat de valent i ara en recollim els fruits. Aquest darrer mandat no ha estat gens fàcil, però la nostra persistència i la nostra actitud, sempre constructiva, han merescut una molt bona valoració per part de la ciutadania. Durant la campanya hem mantingut la mateixa actitud de sempre, hem estat propositius, hem explicat la feina feta i hem presentat un projecte sòlid i un equip cohesionat. És per tot això que creiem que el poble ens ha tornat a fer confiança, i volem aprofitar aquestes línies per agrair tot el suport que hem rebut.

Els resultats assolits el passat 22 de maig són molt més que una gran victòria: són la constatació i la consolidació d'una profunda transformació del municipi. Hem transformat el poble, en molts sentits. Però no ho hem fet sols, ho hem fet entre tots. La voluntat del projecte de la CAF sempre ha estat que tothom participés en les decisions públiques i, de debò, creiem que sense tots vosaltres no hauria estat possible. Sempre hem apostat per fer Figaró entre tots. El nostre compromís per als propers quatre anys és continuar fent Figaró junts.

Tenim ara el gran repte de governar el municipi essent majoria al Ple. Ens hi esforçarem per gestionar correctament aquests resultats. Governarem per a tothom i amb tothom. Com deia el nostre cap de llista després de guanyar les eleccions, ara cal “prudència, humilitat, responsabilitat, feina i poble”.

Totes les dades de les eleccions 2011 a Figaró-Montmany 

Les 5 prioritats de la CAF per als propers anys

Fer política és prioritzar. Tot no es pot fer; els recursos de qualsevol administració són limitats i cal prendre decisions viables. Així, si es proposa que es baixaran els impostos, aleshores caldrà també retallar les despeses i, en conseqüència, deixar d’oferir serveis. Si es proposa canviar el sistema de recollida de residus, aleshores caldrà apujar la taxa d’escombraries perquè qualsevol altre sistema és més car que el porta a porta. I si es proposa rebaixar la taxa de l’aigua a les segones residències, aleshores caldrà apujar la taxa als empadronats, doncs el cost del servei és el que és i s’ha de pagar.

Fer política, però, també és escollir entre diferents opcions d’acord amb uns valors i uns principis. Des de la CAF tenim molt clar quins són els nostres valors i quina és la nostra proposta de model de poble, que hem concretat amb la nostra acció de govern i amb les noves propostes que configuren el programa per als propers 4 anys. Ara bé, des de la CAF -i això ens fa diferents- també tenim molt clar que els ciutadans no només han d’escollir els seus governants cada 4 anys sinó que també han de participar en les decisions importants del poble.

Així, quan algú diu que durant els darrers quatre anys la CAF no ha invertit suficientment en les instal·lacions esportives hauria de ser conscient que, si no s’ha fet, és perquè el poble no ho ha prioritzat. I això no vol dir que no sigui important i necessari fer-ho. De fet, fa quatre anys des de la CAF ja dèiem que calia fer-ho. Ara bé, vam ser tots els ciutadans del poble els qui, democràticament, vam decidir que en l’anterior mandat hi havia inversions més importants o més urgents: la urbanització del casc antic, els aparcaments a la font de ca l’Andreu o el carrer del mig. Un cop hem obtingut el finançament per fer totes aquestes inversions, ara toca tornar a prioritzar.

Us resumim a continuació la nostra proposta de prioritats per als propers 4 anys.

Primera prioritat, continuar invertint en la millora del poble. L’aposta de la CAF, a diferència dels altres grups polítics, és continuar invertint en la millora del poble, doncs sabem que tenim capacitat per aconseguir les subvencions necessàries per fer-ho. A part de les inversions que ja estan programades (el carrer del mig i la plataforma única davant del Nou Casino), des de la CAF proposem 3 noves inversions per als propers anys:

• Millorar la zona esportiva, posant gespa artificial al camp de futbol i millorant la pista poliesportiva. 
• Adequar el solar de l’hort d’en Ton, fent un parc públic amb rampes accessibles que comuniquin el C/ de Vic amb el C/ de l’Església. 
• Millorar els accessos al camp de futbol i les piscines, ampliant les voreres i construint un carril bici.

La CAF, d’altra banda, desplegarà el POUM i continuarà millorant la via pública amb accions com el nou parc sota la font d’en Llanes, la renovació de l’enllumenat, la millora del clavegueram, la rehabilitació del C/ de la Garriga o la implementació del Pla d’Accessibilitat.

Segona prioritat, els serveis a les persones. Des de la CAF continuarem prioritzant i garantint tots aquells serveis i aquelles polítiques que, al nostre entendre, suposen una millora per a la qualitat de vida de les persones: l’escola bressol, el programa d’atenció a la dependència, el Nou Casino, el servei d’ocupació, les teleassistències, el servei d’atenció domiciliària a persones amb risc d’exclusió social, la borsa d’habitatge, el pla local de joventut, el pla de prevenció de les drogodependències i foment dels hàbits saludables, el finançament dels llibres escolars, etc.

Tercera prioritat, les polítiques d’esport. L’esport serà un dels eixos de treball prioritaris si la CAF continua al govern municipal. Ja hem dit que proposem la millora de les instal·lacons esportives del camp de futbol, però, a més, també tenim altres propostes en aquest àmbit:

• La construcció d’un gimnàs municipal a la tercera planta del Nou Casino.
• La construcció d’una pista de pàdel a les piscines municipals.
• El foment de l’esport per a les diferents edats i col·lectius.

Quarta prioritat, combatre la crisi. Una altra de les grans prioritats de la CAF per al proper mandat serà la lluita contra la crisi. La CAF és la única candidatura que en el seu programa incorpora mesures concretes per combatre la crisi: la rehabilitació d’habitatges, el foment del lloguer, els ajuts socials, els plans d’ocupació, el viver d’empreses, la formació d’adults, el foment del comerç i del turisme, etc.

Cinquena prioritat, continuar innovant en educació, medi ambient i participació. Per últim, la CAF creu que el Figaró ha de continuar innovant per donar resposta a les seves principals necessitats. En aquest sentit la CAF proposa:

• Continuar impulsant el Projecte Educatiu del Figaró 
• Crear el Consorci dels Cingles de Bertí 
• Celebrar anualment la Fira Comercial de la Biodiversitat
• Innovar en l’àmbit de les energies renovables

Noves idees

Després de vuit anys de govern algú podia pensar que el nostre projecte s’esgotava. Res més lluny de la realitat, ni s’esgota en persones ni s’esgota en idees. A continuació detallem algunes de les idees que tenim per al proper mandat:

L’esport. L’esport ha de ser un eix vertebrador de la nova millora del poble. El gimnàs municipal al Nou Casino, l’accés a les piscines i al camp de futbol amb un carril bici i de passeig, la gespa artificial al camp de futbol o la pista de pàdel a les piscines són algunes de les nostres propostes per als propers quatre anys. Hem de recuperar la part sud del poble (on s’ubicarà la futura estació de tren) i ho farem a través de les activitats esportives. Sabem que esport no només vol dir oci. Vol dir prevenció de salut, vol dir més cohesió social.

La Seguretat. La seguretat al Figaró és competència de la Generalitat de Catalunya, no de l'ajuntament. Segons les dades dels Mossos d’Esquadra, d'altra banda, vivim en un dels pobles més segurs de la comarca. Tot i això, entenem que s’ha d’augmentar la sensació de seguretat i s’han de trobar solucions per minimitzar els delictes.  És per això que durant l'actual mandat hem instaurat un nou servei de vigilància nocturna. Creiem, però, que hem de tendir a les zero incidències, doncs no és més segur el poble que més vigilància té sinó el que té menys actes delictius. En aquesta direcció treballarà el govern de la CAF, però hem de ser curosos amb aquesta qüestió i no en podem fer demagògia. Sentim propostes sobre seguretat, com la de les càmeres, que són legalment inviables i socialment contraproduents.

El servei d’aigua i clavegueram. Estem treballant per un millor servei i això significa inversió. No podem estar arreglant el mateix tram de canonada cada dos mesos. Amb l’obra del nucli antic fem un pas endavant, amb el Pla director de clavegueram en fem un altre i amb la recuperació de la gestió de l’aigua en mans de l’ajuntament fem un pas estratègic. Remunicipalitzar l’aigua és la tendència del futur. Ningú ha de fer negoci amb un dret bàsic com aquest. Ciutats importants com París estan en la mateixa línia. De nou, la CAF és pionera en polítiques públiques.

El Consorci dels Cingles de Bertí. El Parc natural del Montseny té un organisme que vetlla per la seva conservació. Els Cingles també són zona protegida i ara estan en absolut abandonament. La CAF vol ser impulsora, des de l’ajuntament del Figaró, de la creació d’aquest organisme. Ha de ser una eina bàsica per endreçar l’Ullà i el Castell de Montmany, per recuperar Sant Pau i, sobretot, per seguir fent del turisme sostenible un dels nostres motors econòmics. Un motor econòmic que es veurà beneficiat per la celebració de la Fira de la Biodiversitat, per la qual ja tenim projecte i tenim finançament. Una Fira que ha de posar el Figaró en boca de tot aquell que gaudeix de la natura. Tenim molta potencialitat, hem de saber explotar-la.

Política energètica. L’altra gran proposta innovadora és la política energètica. L’energia serà un dels grans problemes del futur. Cal avançar-nos als temps, cal començar a posar les bases per parar el cop. Les energies sostenibles de petit format són el futur i el Figaró té recursos per tirar-ho endavant. La inversió mixta pública – privada és la millor fórmula per reduir costos i mantenir la capacitat de consum energètic. Ho diu l’Agenda 21 i nosaltres hi creiem.

Presentem propostes noves i sabem que les podem tirar endavant. Hem treballat quatre anys en crisi -la crisi no va començar ahir- i tot i així hem desenvolupat grans millores al poble. Ara la transformació del Figaró ha de continuar, i s’ha de continuar lluitant contra la crisi. La CAF és la única candidatura que fa propostes concretes per sortir de la crisi.

El canvi que s’ha produït al Figaró, però, no l’hem fet sols. Hem treballat fent participar al conjunt de la ciutadania, i per això el canvi l’hem fet entre tots. Hem treballat al costat de les entitats del poble que, sens dubte, han estat un dels motors d’aquest canvi. Entitats de tot tipus han gaudit del suport del govern i han estat pedres fonamentals en les decisions estratègiques del poble. I, finalment, hem treballat amb el magnífic equip de professionals de l’ajuntament, amb els quals hem estat capaços d’acordar un conveni col·lectiu.

Ara que s’obre una nova etapa al nostre poble, des de la CAF ens comprometem a continuar treballant amb tothom i a continuar treballant amb il·lusió per millorar el nostre poble.

Volem ser un poble petit, però obert i actiu

Des de la CAF defensem que el Figaró continuï essent un poble petit. El model de poble que hem dibuixat per al 2025, i que hem consensuat entre tots amb l’Agenda 21 i el POUM, és un poble de 1.500 habitants que sigui capaç d’absorbir el seu creixement vegetatiu; és a dir en que els joves del poble puguin quedar-s’hi a viure. No fa pas gaire hi havia qui proposava urbanitzar Ca n’Oliveres, la Cuspinera o Can Sous. No fa pas gaire, el marge dret de la riera de Vallcàrquera estava classificat com a sòl urbanitzable. Ha estat el govern de la CAF qui ha treballat per protegir els espais naturals del municipi i qui, amb el POUM, ha desclassificat el marge dret de la riereta, tot protegint-lo de la urbanització. Ha estat el govern de la CAF el que, per primer cop, ha impulsat una política municipal d’habitatge amb l’objectiu de facilitar l’accés dels joves a un habitatge digne.

Ara bé, que vulguem ser un poble petit no vol dir que estiguem disposats a renunciar a dotar-nos de serveis i equipaments de proximitat. És cert que, per població, hi ha serveis i equipaments que no ens tocaria tenir. Tanmateix, l’aposta de la CAF és treballar per obtenir tot el que signifiqui una millora per a la qualitat de vida dels figaronencs i figaronenques, fins i tot allò que no ens toca. Hem demostrat que sabem com fer-ho: gestionant amb responsabilitat, sense estirar més el braç que la màniga, aconseguint moltíssimes subvencions, treballant conjuntament amb altres municipis i amb un endeutament inferior al de la mitjana catalana.

Una ciutat com Vic va obrir la seva primera escola bressol l’any 2007, el mateix any que vam inaugurar l’escola bressol del Figaró. Un municipi com la Garriga no té suficients places d’escola bressol per acollir la seva demanda i alguns dels seus infants han vingut a la nostra escola bressol. Molts municipis més grans que el nostre no tenen Centre Cívic. Nosaltres el tenim i el tenim ple d’activitat. El Figaró va ser el segon municipi de menys de 5.000 habitants que va obrir un Centre de Recursos i Atenció a la Dona i tenim serveis com la borsa d’habitatge, el servei d’ocupació, els serveis d’atenció domiciliària, la recollida d’oli o la deixalleria mòbil que molts altres municipis no tenen. Per nosaltres, tot això és un privilegi i estem molt orgullosos de viure en un poble petit però ben dotat de serveis, d’equipaments i d’activitat.

Viure al Figaró, avui, vol dir poder gaudir d’un entorn urbà i natural magnífic al mateix temps que es gaudeix d’uns privilegis que els ciutadans d’altres municipis no tenen. Els figaronencs paguem menys impostos que els que paguen els ciutadans de molts altres municipis, podem portar els nostres fills a una escola bressol pública amb preus molt accessibles, tenim un Centre Cívic dinàmic i proper, amb un punt de lectura i un punt d’internet, tenim una excel·lent sala polivalent, tenim un nou Centre Mèdic, bevem una aigua d’una qualitat excepcional, totes les persones que ho necessiten tenen una teleassistència, una treballadora familiar i una auxiliar de la llar, tots els nostres infants tenen els llibres gratuïts i tot el poble pot tenir accés gratuït a internet.Tenim, al nostre entendre, una gran qualitat de vida.

Hi ha altres grups polítics, però, que defensen un altre model de poble. ERC i PSC, amb estils diferents, qüestionen molts dels serveis que tenim actualment al Figaró, amenacen amb suprimir-los i ens diuen que “el govern del Figaró no ha de ser com el d’una ciutat”. No compartim aquesta actitud pessimista i resignada. Pensem que el Figaró es mereix molt més i creiem que, com a poble, som capaços d’aconseguir-ho. En aquest sentit, la CAF som la única candidatura que garantim el manteniment dels serveis actuals i que apostem per continuar invertint en la millora del nostre poble, amb grans inversions com el Carrer del Mig, la remodelació del vial fins les piscines amb un carril bici, la gespa artificial al camp de futbol o la plataforma única davant del Nou Casino.

El nostre model de poble, per últim, és el d’un poble obert. Volem ser un poble petit però inclusiu. El Figaró no es pot quedar tancat en l’endogàmia. La societat actual és una societat diversa i, al nostre entendre, la diversitat ens enriqueix. El Figaró som tots: els que hi hem nascut i hi tenim la família, els que fa unes dècades van venir d’Andalusia, Extremadura o Galícia, els que eren estiuejants i fa un temps van decidir quedar-s’hi a viure, els que continuen essent estiuejants i mantenen la seva primera residència a un altre municipi, els que fa poc han vingut de la Garriga, de Granollers, d’altres punts d’Europa, d’Amèrica Llatina, o del Marroc... Entre tots hem de construir el Figaró, sense excloure a ningú. Des de la CAF hem treballat en aquesta direcció i hem obtingut un model de convivència, basat en el respecte, que és exemplar.

No podem entendre que ERC proposi que “en les ajudes socials es prioritzaran les necessitats de la gent del poble”. És que no és del poble tothom que hi viu? Que nosaltres sapiguem, l’ajuntament del Figaró no ha atorgat cap ajut social a ningú que no estigués empadronat al municipi. És més, alguns dels ajuts socials s’han universalitzat, com el dels llibres escolars o les teleassistències.

Amb tot el que hem exposat s’evidencia que les formacions que concorrem a les eleccions proposem dos models de poble totalment oposats. Aquest 22 de maig decidrem si el Figaró manté tots els serveis que té i continua millorant la qualitat de vida dels seus habitants amb noves inversions o si, per contra, el Figaró  fa marxa enrere i es queda estancat, sense noves inversions i sense noves millores. Aquest 22 de maig tens a les teves mans decidir si continuem avançant cap a un Figaró optimista, actiu, ambiciós i innovador, o si tornem a ser un poble aturat com el que érem fa vuit anys.

Som un dels municipis on es paguen menys impostos 

Sobre el deute de l'ajuntament del Figaró 

Hi ha una altra manera de fer política: veïns i veïnes treballant pel nostre poble.

Som molts els ciutadans i ciutadanes que, des de fa temps, estem descontents amb la política que fan els grans partits a Catalunya. No ens agrada que incompleixin les seves promeses, no ens agrada el seu tacticisme electoral, les seves picabaralles que no condueixen enlloc o el fet que els interessos del partit passin per davant dels interessos del poble. No ens agrada que prenguin decisions sense comptar amb l’opinió dels ciutadans i sovint és decebedora la seva poca eficàcia a l’hora de resoldre els problemes reals de la gent.

Des de la CAF també estem descontents amb la forma de fer política dels grans partits. Tanmateix, creiem en la política com el millor instrument per donar respostes democràtiques als problemes del Figaró. Això sí, hi creiem perquè des de la CAF entenem que hi ha una altra manera de fer política. Per nosaltres fer política vol dir treballar pel poble amb el poble, tot impulsant aquelles accions i decisions que permetin millorar les condicions de vida de la seva gent d’acord amb la seva voluntat.

La manera de fer i d’entendre la política per part de la CAF és radicalment oposada a la dels grans partits. A continuació us en mostrem els principals trets diferencials.

1r. Creiem que la política s’ha de fer des de la proximitat. Els grans partits treballen des d’una lògica nacional o estatal i des de dalt imposen les seves directrius sobre els municipis. Nosaltres creiem que això no té cap sentit, doncs és des de la proximitat que es coneix la realitat del territori. La CAF som una organització local i som la única candidatura del Figaró que no està vinculada a cap partit.

2n. Apostem per una administració participativa i al servei del poble. Creiem que el gran problema de la política de partits és que aquests prenen decisions sense comptar amb la ciutadania. Aquest és el principal tret diferencial de la CAF: nosaltres fem política AMB la gent, fent participar a la ciutadania de les decisions del poble.

3r. Per nosaltres l’important no són les cares sinó que l’important és el projecte. Els partits tradicionals fa temps que venen la seva imatge mitjançant grans fotografies dels seus candidats. El Figaró no n’és una excepció. Per nosaltres, en canvi, l’important no són les cares, sinó el projecte; l’important no és qui fa les coses sinó quines coses es fan.

4t. Renovem els càrrecs electes. El Figaró ha tingut alcaldes que s’han estat fins a 12 anys al càrrec. Alguns dels membres de les llistes que es presenten enguany porten també una bona colla d’anys com a regidors. Per nosaltres aquest no és un bon model. Nosaltres creiem que els càrrecs electes s’han de renovar, no només perquè és sa democràticament sinó també perquè això permet l’entrada d’aire fresc a l’ajuntament. Els nostres estatuts són els únics que estableixen que cap membre de la CAF ocuparà un càrrec electe durant més de dos mandats, i amb aquest criteri hem configurat la nostra llista.

5è. Som una assemblea formada per una gran diversitat de persones. A diferència de molts partits, la nostra dinàmica de treball és assembleària. Actualment l’assemblea de la CAF està formada per més de 40 persones. Però no només som el projecte polític que aplega més gent sinó que també som el més plural. El fet que a l’assemblea hi hagi gent de tot tipus (jove, gran, nascuda al Figaró, de moltes altres procedències, amb diferents professions, membres de diverses associacions del poble, etc.) ens ha permès configurar una llista molt diversa. Algunes de les candidatures han hagut de recórrer a gent que no té cap vinculació amb el municipi, d’altres han omplert la llista amb amics i familiars i alguns ni tan sols han pogut ocupar les tres posicions de suplència. La CAF en canvi, ha pogut triar els seus candidats, essent la única llista que presenta la mateixa quantitat d’homes que de dones.

6è. La nostra fortalesa és el treball en equip. Altres candidatures posen l’èmfasi en el seu cap de llista. De fet, algunes són pràcticament candidatures unipersonals. Nosaltres, per contra, posem l’accent en el treball en equip. Som un grup en el que tots i totes treballem, cadascú hi aporta la seva experiència i les seves capacitats i és la suma de tots el que ens converteix en un molt bon equip per fer avançar el nostre poble.

7è. Nosaltres ens autofinancem. Exceptuant la CAF, totes les altres candidatures tenen un partit al darrere que els finacia la campanya electoral, els seus butlletins i les seves activitats; sense saber exactament d’on provenen tots aquests recursos. La campanya de la CAF, en canvi, s’ha finançat amb els propis recursos de l’assemblea i les aportacions voluntàries dels veïns i veïnes del poble que ens han volgut ajudar. A nosaltres ningú ens fa la feina, tot el que fem ens ho hem de fer nosaltres mateixos. Un fet que, d’altra banda, mostra la nostra gran capacitat de treball.

8è. Creiem que el Figaró som tots i l’hem de construir entre tots. El nostre és un projecte inclusiu, on totes les aportacions són benvingudes i on tothom suma. Defensem que el Figaró som tots: aquí no hi sobra ningú. No compartim els missatges excloents d’algunes candidatures i, en canvi, estem oberts a treballar amb tothom qui aposti pel diàleg i la convivència. I no només això, sinó que partim de la base que el Figaró no el podem fer sols, sinó que l’hem de fer entre tots.

9è. Treballem sempre de forma constructiva, fent propostes per millorar el nostre poble. Al Figaró, durant els vuit anys de govern de la CAF hem patit una oposició molt dura. Una oposició que s’ha basat en posar pals a les rodes a l’acció de govern, sense cap proposta per al poble. Una oposició que, essent majoria, s’ha unit en un acord tripartit (PSC-ERC-CiU); però no per governar i treballar pel poble, sinó que s’ha unit contra el govern. El nostre tarannà és totalment oposat. Des de la CAF entenem que la política s’ha de fer en positiu. Nosaltres volem i treballarem per un Figaró unit. Ara bé, la unitat que nosaltres desitgem és una unitat per construir,  no per destruir, una unitat per treballar plegats en la millora del nostre poble. En aquests primers dies de campanya hem vist com algunes candidatures de l'oposició, no totes, han canviat l’estil i el discurs: ens n’alegrem!

10è. Som atrevits i no ens fa por impulsar projectes innovadors. Per últim, el darrer tret diferencial de la CAF és la seva ambició i la seva capacitat per innovar. Durant aquests anys s’han fet coses al poble que fa uns anys eren o bé inimaginables o bé percebudes com impossibles: l’escola bressol, el pressupost participatiu, l’obtenció de la llei de barris, els habitatges de protecció oficial, la recollida porta a porta, el centre cívic o el futur carrer del mig en són només alguns exemples. Hi ha alguns partits que creuen que el Figaró ja estava bé i que no calia fer-hi res, que com que som un poble petit hi ha coses de les que n’hem de prescindir. Nosaltres pensem diferent. No ens conformem amb el que tenim i volem continuar millorant. Volem que el Figaró continuï essent un poble petit, però no per això hem de renunciar ni a nous serveis ni a noves inversions. Simplement ens cal trobar la manera de fer-ho possible. Des de la CAF hem demostrat que sabem com fer-ho.

Comença la campanya: volem fer Figaró junts!

Avui comença la campanya per a les eleccions municipals del proper 22 de maig. Des de la CAF fa mesos que estem treballant el nostre programa, que des d’avui podeu consultar a la nostra web. Per nosaltres aquest és un moment important. Han passat 4 anys i ara toca rendir comptes amb la ciutadania. En aquest sentit la gent de la CAF estem tranquils i satisfets: hem fet els deures. Fa 4 anys vam presentar un programa, quan vam formar govern el vam sotmetre a participació i vam aprovar un document (el PAM 2008-2011) que havia de guiar l’acció de govern al llarg del mandat. Avui, el 88% de les accions proposades en aquell document ja han estat total o parcialment executades. Tot un èxit.

És moment també de fer noves propostes per als propers anys, tenint en compte que les coses ja no són com eren. En els darrers anys Figaró ha millorat molt (nous equipaments, nous serveis, millores urbanes...), ara toca treballar per garantir que podrem mantenir totes aquestes millores. El context, però, també és diferent, i no és gaire favorable. Vivim la pitjor crisi de les últimes dècades. Una crisi que afecta a l’ajuntament (doncs és molt més difícil aconseguir recursos) i que té conseqüències directes sobre les famílies del poble, que pateixen l’increment de l’atur, les dificultats per accedir a l’habitatge, problemes a la seva economia domèstica, etc. Per tot això la CAF presenta un programa realista, conscients de les dificultats actuals, però amb propostes concretes per tal de minimitzar els impactes de la crisi sobre la població figaronenca. Aquest és un dels grans reptes per als propers anys i nosaltres creiem que des de l’ajuntament es poden fer moltes per fer-hi front, us les proposem al nostre programa.

Ara més que mai cal seguir apostant per la cohesió social i per mantenir tot el que l’ajuntament ha impulsat. Figaró no pot fer un pas enrere i per això des de la CAF ens comprometem a no retallar ni drets ni serveis.

La CAF va néixer l’any 2002 amb la voluntat de millorar el Figaró i de fer-ho entre tots i totes. Hem involucrat a la ciutadania en les decisions del poble i ho continuarem fent. Ens cal, però, continuar treballant per fer del Figaró un poble unit i cohesionat. Partim de la base que al nostre projecte no hi sobra ningú, totes les iniciatives són benvingudes i entenem que tothom suma. També som conscients que la CAF no representa a tothom. El Figaró som tots i l’hem de fer entre tots. Sabem que no és fàcil superar les divisions i els conflictes del passat, però estem convençuts que debatent i parlant es poden trobar vies de consens i propostes compartides. Per part nostra podeu comptar que, siguin quins siguin els resultats, tindrem propostes, ganes de buscar acords i una disposició a treballar com la que hem demostrat fins ara.

Ens presentem a les eleccions amb energies renovades. La nostra llista garanteix la continuitat i l’experiència del projecte de la CAF, doncs incorpora membres de l’actual equip de govern, però al mateix temps aposta per una renovació dels càrrecs i dels lideratges, doncs entenem que fer-ho és sa i és democràtic. Nosaltres som un equip, un equip que no para de créixer i que no perd mai la il·lusió de seguir treballant pel nostre poble. Quan vam començar vam constituir una assemblea de 18 persones, avui ja en som 42 Per nosaltres, però, l’important no és qui fa les coses sinó quines coses es fan. I justament aquest és el punt fort de la nostra candidatura: el nostre projecte de poble. Un projecte transformador i optimista que vol fer avançar el Figaró vers la sostenibilitat, la cohesió social i la innovació democràtica.

Si tu també vols un Figaró unit, ambiciós, optimista i participatiu; no ho dubtis: el dia 22 de maig VOTA’NS!

Som un dels municipis on es paguen menys impostos

El darrer butlletí del PSC del Figaró intenta confondre la ciutadania transmetent la percepció que els impostos al Figaró són alts. Doncs bé, res més lluny de la realitat. Per saber si els impostos d’un municipi són o no són alts el més raonable és comparar la seva pressió fiscal amb la de la resta de municipis. Ara bé, cal comparar les dades adequades i no fer jocs de mans. El què ens hauríem de preguntar, al nostre entendre, és quant paga cada figaronenc/a de mitjana en impostos directes. Tal i com veurem a continuació, si ens fem aquesta pregunta trobem que el que paguen els figaronencs és molt inferior al que paguen, de mitjana, la resta de ciutadans/es de la comarca.

Podríem anar comparant impost per impost, però si al final el què volem saber és quant paga de mitjana cada ciutadà, el que cal fer es veure quant recapta l’ajuntament en concepte d’impostos i dividir-ho entre el total de la població del municipi que, de fet, és l’indicador comparatiu que utilitza la Generalitat de Catalunya. Els ajuntaments recapten dos grans tipus d’impostos: els impostos directes (bàsicament l’IBI i l’impost de vehicles) i els impostos indirectes (bàsicament l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres). La dada que té sentit comparar és la relativa als impostos directes doncs, a més de ser els que aporten més recursos a l’ajuntament, són els que graven directament als contribuents. No té sentit comparar la recaptació obtinguda a través dels impostos indirectes perquè la quantitat recaptada per cada ajuntament dependrà del nombre d’obres que s’hagin dut a terme al municipi.

Bé, prenent les dades publicades per la Generalitat de Catalunya (www.municat.gencat.cat), que qualsevol persona pot consultar, veiem com a l’any 2009 la pressió fiscal mitjana per impostos directes al Vallès Oriental era de 453,55 € per habitant, mentre que al Figaró la pressió fiscal per impostos directes era de només 323,04 € per habitant. Si ens fixem, d’altra banda, en alguns municipis propers, podem veure com a la Garriga (PSC), per exemple, la pressió fiscal és de 405,66 €/habitant, a Tagamanent (ERC) és de 556,29 €/habitant i a Lliçà de Vall (CiU) és de 757,26 €/habitant. És a dir, un ciutadà que viu a qualsevol d’aquests municipis paga molts més impostos municipals dels que paga un figaronenc/a.

De fet, si un agafa el llistat dels 37 municipis de la comarca que han publicat les dades pot observar com Figaró ocupa el lloc número 32. En altres paraules: només hi ha 5 municipis a la comarca que tinguin una pressió fiscal més baixa que la nostra.

Totes les dades mostrades fins ara fan referència a les liquidacions pressupostàries de l’any 2009, doncs són les últimes dades disponibles. Si agafem les dades més recents al Figaró (la liquidació pressupostària de l’any 2010), trobem una pressió fiscal de 385,23 €/habitant, encara molt per sota de la mitjana de la comarca.

El PSC del Figaró utilitza el cas de l’impost sobre béns immobles (IBI) per argumentar que els impostos al Figaró són alts, però ho fa a través d’una mitja veritat. Afirmen que l’IBI al Figaró és més alt que el d’altres municipis de la comarca, cosa que pot ser certa si ens fixem únicament amb el tipus impositiu. La dada és poc rigorosa, doncs no entenem perquè ens comparen només amb 18 municipis quan la comarca en té 41. En qualsevol cas, el que no expliquen és que aquest tipus impositiu s’aplica percentualment sobre el valor cadastral. Així, el que al final paguen els ciutadans no només depèn del tipus impositiu sinó que també depèn del valor cadastral de les finques. Doncs bé, resulta que al Figaró la última revisió cadastral es va realitzar l’any 2000. Suposem que a ningú se li escapa que els valors cadastrals de les finques urbanes han incrementat enormement en els darrers 11 anys, cosa que no ha quedat registrada a l’IBI de Figaró. En altres paraules, si Figaró té un tipus impositiu alt comparat amb altres municipis és perquè aquest s’aplica sobre uns valors cadastrals que no han estat actualitzats.

En conseqüència, doncs, no té sentit comparar els tipus impositius de l’IBI ja que el que finalment acaben pagant els ciutadans no només depèn d’això. El que té sentit, com dèiem, és preguntar-se quant ha de pagar cada ciutadà a l’administració local? I, com hem vist, si ens fem aquesta pregunta observem que el figaronenc/a, de mitjana, l’any 2010 va haver de pagar 385,23 € a l’ajuntament en concepte d’impostos directes, molt per sota de la mitjana comarcal.

Els senyors del PSC saben perfectament que la darrera revisió cadastral del Figaró és de l’any 2000 i que això afecta sobre la recaptació de l’IBI. Si no han explicat tota la veritat ho han fet a consciencia i de forma intencionada; cosa que, francament, ens sembla molt poc honesta per part seva. Primer van atacar la gestió econòmica de la CAF per l’endeutament (vegeu article) i ara ho fan per la pressió fiscal. Un per un, però, es van desmuntant tots els seus arguments, doncs són arguments fets sense rigor i mancats de fonaments. La realitat és que els partits de l’oposició no poden demostrar que a l’ajuntament del Figaró s’hagi fet una mala gestió de les finances municipals. No poden provar-ho, senzillament, perquè la gestió econòmica dels darrers anys ha estat impecable. 

Carta oberta a la Sra. Anna Simó

Benvolguda, ahir vaig assistir a l’acte de presentació de la candidatura d’ERC per les properes eleccions municipals al Figaró. Com a ciutadà figaronenc va ser un honor tenir una exconsellera de la Generalitat entre nosaltres. Li agraïm sincerament la visita.

De totes maneres li volia comentar que l’acte em va deixar algunes sensacions incòmodes i les volia compartir amb vostè. De fet em sembla que les persones que la van convidar la van tenir només mig informada del que passa al poble, i això va provocar que la seva intervenció grinyolés una mica.

Li haurien d’haver dit que, de les 40 persones que hi havia a la sala, una quarta part són membres d’altres llistes electorals i una altra quarta part són simpatitzants declarats d’altres formacions. Com que ens coneixem quasi tots, les seves entusiastes consignes a treballar tots darrera d’ERC li van jugar una mala passada.

Li haurien d’haver dit que l’equip de govern d’aquest poble ha treballat tenint en contra un acord tripartit a l’oposició. ERC ha fet el joc a CiU i a PSC i, traint l’ideari que vostè ens va exposar d’aquest partit quasi centenari, es va acabar afegint a les files dels qui posen pals a les rodes i, sobretot, del qui no són capaços de proposar res.

Va ser curiós sentir a parlar del nou traçat de la via o de la C-17 com si l’equip de govern no existís ni hagués fet res. Sembla mentida que estant a l’oposició es pugui fer tanta feina sense comptar amb l’equip de govern.

Pel que fa a la Llei de barris, no sé quina dèria té tothom a penjar-se la medalla. Ja és la quarta persona que diu que tenim Llei de barris gràcies a ella. M’ho han dit socialistes, convergents i gent d’iniciativa. Aquí tothom es pensa que són els nostres salvadors.

He seguit la Llei de barris des del principi de tot, des que la vam començar a imaginar. Hem fet molta feina des d’aleshores. La subvenció de la Diputació per fer el projecte ens la vam haver de treballar, la redacció del projecte va ser molt difícil, la preparació de la documentació va tenir els tècnics de l’ajuntament en guàrdia durant unes setmanes, i la negociació amb tots i cadascun dels membres de la comissió que decidia va  ser una feinada.

ERC-Figaró va fer una trucada. Una trucada que, segons vostès, va ser l’única causa per la qual Figaró va rebre quasi 2 milions d'euros de subvenció. La resta de la feina no té res a veure amb la subvenció; en aquest país sembla que es donen 2 milions d'euros amb una trucada. Una trucada que, per altra banda, mal hauria estat que no es fes. Era el mínim que calia exigir-li a una formació local, no li sembla?

Li haurien d’haver explicat que el segon any de mandat vam tenir converses per fer un pacte de govern. ERC-Figaró va exigir l’alcaldia. L’alcaldia! Amb la meitat de regidors que el grup que governa i entrant a treballar a mig mandat. L’alcaldia! Sí senyor! Això és anar per totes. Per part del grup de govern se’ls va oferir la primera tinença d’alcaldia. Encara estem esperant la resposta a la nostra oferta.

També ens va sorprendre l’afirmació que no es donen les ordres del dia dels Plens municipals tal com estableix la llei. És del tot fals i ho pot comprovar quan vulgui. De fet, mal podria saber-ho el portaveu d’ERC al consistori, doncs fa més de dos anys que no assisteix regularment a les Juntes de portaveus on es donen aquestes ordres del dia. Em sembla que els seus votants li haurien d’exigir que, com a mínim, fes la feina que li toca. Ja que no vol entrar a treballar al govern, que faci el treball d’oposició ben fet.

ERC està fent gala de mal jugador en aquesta precampanya electoral. Està difamant i calumniant la candidatura de la CAF des de l’anonimat de les xarxes socials, amb mentides i rumors de molt mal gust. No diu gaire a favor d’una formació que ens mereix tots els respectes. Seria bo que algú amb una mica de seny demanés cert respecte democràtic a algun jove que s’ho pren massa a la valenta. Hi ha límits, Sra. Simó, i caldria que el seu jovent ho sabés.

Tampoc ens va semblar gaire afortunada alguna de les afirmacions de la Sra. Elisa Pérez, candidata d’ERC per Figaró. Dir que tota promesa electoral és un engany no és massa compatible amb el discurs que va fer vostè per intentar legitimar la política de nou.

La Sra. Pérez hauria d’haver assistit a l’acte on la formació de govern va passar comptes amb la ciutadania. Més del 85% del programa electoral presentat l’any 2007 ha estat executat. Amb un govern en minoria i una situació de crisi galopant. Amb un pressupost de quasi 2 milions d'euros anuals i un endeutament del 46%. Vostè sap de què parlem i sap que són xifres excel·lents.

La Sra. Pérez també va fer alguna afirmació respecte els interessos personals dels candidats que prefereixo obviar perquè em van semblar una manca de respecte. No posem en dubte la il·lusió i la voluntat de treball pel poble dels membres d’ERC. També ens agradaria, però, que tantes hores i tanta feina voluntària dedicada a les altres candidatures rebessin la mateixa consideració.

En fi Sra. Simó, un altre dia li suggereixo que s’informi millor del lloc on va i l’auditori per qui parla. Li sortirà una xerrada més rodoneta. La propera vegada, si en comptes de pujar i baixar del cotxe es queda una estona amb nosaltres i fa una mica de poble, ens sentirem molt més honrats.

Amb la més sincera consideració.

Sobre el deute de l'ajuntament del Figaró

Que el govern de la CAF ha protagonitzat una gran transformació al municipi és una evidència, només cal sortir al carrer per veure tot el que s’ha fet en els darrers 8 anys. Com que l’acció de govern és inqüestionable, sembla ser que els principals grups de l’oposició han decidit  burxar al govern de la CAF tot dient que l’ajuntament està molt endeutat.

L’ajuntament del Figaró està endeutat, com ho estan tots els ajuntaments. Ara bé, el que és rotundament fals és que l’ajuntament estigui “molt” endeutat. Actualment l’ajuntament té un deute viu del 46% dels recursos propis. La llei diu que el màxim que pot endeutar-se un ajuntament és el 125%, és a dir gairebé el triple del deute actual del nostre consistori. A més, i aquesta és una altra dada rellevant, des de l’any 2006 l’ajuntament tanca els pressupostos amb superàvit any rere any. Per tant, s’està fent la feina ben feta: no es gasta més del que s’ingressa i el nivell d’endeutament és molt inferior al permès per la llei.

Ara bé,  per determinar si un ajuntament està o no molt endeutat el més lògic, al nostre entendre, és comparar-se amb la resta de municipis. Doncs bé, si agafem les últimes dades publicades pel Ministerio de Hacienda podem veure com el deute del Figaró, que és de 529 euros per habitant, està molt per sota de la mitjana catalana. Amb aquesta dada ja es pot veure que, efectivament, el Figaró no està molt endeutat. Però bé, podem anar una mica més enllà i preguntar-nos per la situació d’altres municipis propers o similars al nostre. Si fem aquest exercici veurem com el deute d’altres pobles i ciutats, amb governs de tots els colors, és molt més gran que el nostre. Posarem alguns exemples. Hem dit que el deute del Figaró és de 529 euros per habitant, doncs bé, sense anar més lluny, els nostres municipis veïns tenen un deute superior: Tagamanent (ERC) té un deute de 575 euros per habitant i la Garriga (PSC) de 628 euros per habitant. Però podem trobar casos també propers que encara són més extrems. Per exemple, Moià (CiU) té un deute de 1.490 euros per habitant, Manlleu (ERC) el té de 1.057 euros per habitant, Granollers (PSC) el té de 593 euros per habitant i Castellterçol (CiU) el té de 932 euros per habitant.

Un cop aclarit que el deute del Figaró és totalment normal i raonable, té sentit preguntar-nos sobre els motius i la finalitat de l’endeutament al nostre municipi. En primer lloc hem de dir que actualment tenim un deute del 46% sobre un pressupost de gairebé 2 milions d’euros, quan l’any 2003 el deute era del 38% sobre un pressupost de només 500 mil euros. És a dir, incrementant lleugerament l’endeutament hem aconseguit multiplicar el pressupost municipal per 4 i, per tant, augmentar molt significativament la capacitat del nostre ajuntament per invertir en millores pel poble.

Tot i que l’increment en la inversió realitzada en aquest vuit anys és realment espectacular, la principal forma per finançar aquesta nova inversió no ha estat ni el deute ni els impostos, sinó que han estat les subvencions. Mentre el govern del PSC i ERC al mandat 1999-2003 només va aconseguir 62.170 euros en subvencions per a inversió, el govern de la CAF va aconseguir 1.872.206 euros l’anterior mandat i 3.153.672 euros en l’actual mandat, entre els que destaquen els gairebé 2 milions d’euros aconseguits amb la llei de barris. Ara bé, les subvencions que ens donen altres administracions (Generalitat, Diputació, Unió Europea) mai financen el 100% de les inversions sinó que en financen només una part (normalment el 75% o el 80%). La resta de recursos, per tant, els ha de posar el propi ajuntament. En el nostre cas, que som un ajuntament petit, resulta impossible que amb els recursos ordinaris puguem complementar les subvencions que ens donen i, per tant, l’única solució és l’endeutament.

És a dir, si volem un nivell d’inversió alt al poble calen dues coses: aconseguir molts recursos amb subvencions i endeutar-se per complementar aquestes subvencions. De fet, endeutar-se amb crèdits a llarg termini per finançar noves inversions té tot el sentit del món, doncs les inversions que hem fet avui (escola bressol, nou Casino, urbanització del nucli antic, etc.) també les gaudiran els figaronencs/ques de demà. La clau, doncs, rau en ser capaç d’incrementar molt les subvencions però mantenir el deute a uns nivells raonables, i exactament això és el que ha fet el govern de la CAF.

Per últim, i aquesta ja és una qüestió de tècnica comptable, els partits de l’oposició afirmen que el deute de l’ajuntament no és real perquè falta afegir-hi els diners que la companyia d’aigua CASSA reclama a l’ajuntament. És cert que aquests recursos no s’han incorporat al deute, però és que tècnicament no s’hi poden incorporar perquè no s’ha demanat cap crèdit per fer-hi front. Actualment l’ajuntament té un contenciós amb CASSA perquè no hi ha un acord sobre la quantitat que l’ajuntament ha de pagar a la companyia (la companyia reclama 160.000 euros i l’ajuntament únicament en reconeix 80.000). Probablement en el futur, quan es resolgui el contenciós, caldrà demanar un nou crèdit. Quan això passi, però, el nivell d’endeutament de l’ajuntament haurà disminuït perquè una part de l’actual deute ja s’haurà amortitzat. I, en qualsevol cas, encara que aquest crèdit es demanés avui mateix l’impacte sobre el nivell d’endeutament de l’ajuntament no seria tan gran, doncs ens mantindríem per sota el 60%, és a dir encara molt per sota del màxim legal i per sota també tant de la mitjana catalana com dels nivells d’endeutament de molts altres municipis.

En síntesi, doncs, creiem que queda clar que si els partits de l’oposició volen criticar al govern de la CAF hauran de buscar altres arguments, doncs és evident que l’argument de l’endeutament no s’aguanta per enlloc.

Descarrega't aquí més dades econòmiques de l'ajuntament del Figaró.

Crítica i urbanisme

Darrerament hem pogut observar com per la xarxa corren algunes crítiques ferotges contra el govern de la CAF. Des de la CAF creiem que la crítica és positiva i necessària, ja que és el que permet transformar i fer avançar una societat. De fet, la CAF neix l’any 2002 com una candidatura crítica amb el model de poble que teníem aleshores i continua essent crítica amb molts dels paràmetres i valors que regeixen la nostra societat.

Dit això, creiem que és convenient fer alguns aclariments, doncs entenem que la crítica pot ser bona sempre i quan sigui argumentada i es basi en veritats. Quan la crítica està mancada d’argumentari o es fonamenta en falsedats, aleshores corre el risc de convertir-se en una altra cosa, en demagògia.Una de les qüestions per les quals alguns estan criticant al govern de la CAF és pel desenvolupament urbanístic dels darrers anys al Figaró. El primer aclariment que cal fer en aquest àmbit és que el govern municipal no pot decidir sobre el desenvolupament urbanístic del poble, sinó que ha d’aplicar la normativa urbanística. És competència del Ple Municipal aprovar aquesta normativa. Així, en totes les promocions  urbanístiques que s’han fet en els darrers anys el govern s’ha limitat, com no podia ser d’altra manera, a aplicar la normativa vigent d’acord amb els informes dels serveis tècnics municipals. De fet, alguns dels que fan aquesta crítica fins i tot han portat a l’ajuntament als tribunals (per qüestions d’interès estrictament personal) i aquests han donat sempre la raó a l’ajuntament.

Estem totalment d’acord en que l’actual normativa urbanística, unes Normes Subsidiàries aprovades als anys vuitanta, tenen importants mancances i no s’ajusten a les necessitats actuals del Figaró. És per això que a finals del passat mandat el govern de la CAF va començar la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que actualment està aprovat inicialment i està pendent de la seva aprovació definitiva que, de nou, depèn del Ple Municipal, on la CAF no hi té la majoria absoluta. El nou POUM promogut per la CAF es basa en dos grans principis: la preservació de l’entorn i la reducció del sòl urbanitzable, per una banda, i el foment de l’habitatge accessible i sostenible per l’altra.

Certament, la normativa urbanística es pot modificar puntualment per tal de dur a terme determinades promocions però, un cop més, la competència de la modifiació també recau en el Ple Municipal, on la CAF no ha tingut mai majoria absoluta. En els darrers anys al Figaró s’han fet dues modificacions urbanístiques de rellevància: una al barri de l’estació, al tram final dels carrers Ramon Mestres i Verge de Montserrat, i l’altra al tram final de la Ctra. de Ribes. Entenem que aquestes modificacions poden haver generat un cert desacord entre la població, sobretot per qüestions estètiques. Ara bé, el que es buscava en tots dos casos era un model de poble més compacte (i per tant amb menys consum de sòl i menys impactes ambientals) i un model d’habitatge accessible per als joves i per a aquells que tenen menys recursos. Continuar fomentant al Figaró els habitatges unifamiliars aïllats (molts d’ells amb piscina) significava continuar limitant l’accés a l’habitatge i continuar incrementant el consum de recursos naturals. Entenem que les zones on s’han fet aquestes promocions permetien aquest model més compacte, impensable en altres àrees del municipi amb pendents més elevats. De fet, la part central de la Ctra. de Ribes ja es caracteritza, històricament, per un model urbanístic compacte. A més, s’ha de dir també que una d’aquestes promocions preveia 8 habitatges de protecció oficial.

Per últim, i sense voler fugir d’estudi ja que des de la CAF assumim sempre la nostra responsabilitat, creiem que és just recordar que les dues modificacions urbanístiques explicades anteriorment varen ser impulsades per un regidor d’urbanisme que actualment milita a les files d’ERC, el senyor Jordi Coll. I això no és un retret a la seva actuació en aquesta matèria sinó que simplement ho volem recordar perquè, paradoxalment, alguns dels que critiquen aquestes promocions urbanístiques sembla ser que pretenen aixoplugar-se sota el paraigües d’ERC-Figaró.

POUM: una oportunitat per fer un Figaró millor. 

Més de 100 persones recolzen la CAF.

Gran èxit de la barbacoa popular organitzada el passat 3 d'abril per recaptar fons per a la campanya electoral de la CAF. Al dinar, que es va celebrar al camp de futbol, hi varen assistir més de 100 persones que varen donar el seu suport a la CAF. Va ser un acte festiu que va suposar una injecció d'energia i il·lusió per a l'assemblea de la CAF. Des d'aquí volem agrair-vos tot el suport que estem rebent.

A cadascú el que li correspon

Pel que fa a la CAF, en tres anys i mig de govern en minoria; escola bressol municipal, Agenda 21, aprovació inicial del POUM, promoció d’habitatge social, arranjament de les escales de l’Arissó, més recursos econòmics destinats als ajuts socials, Pla d’acció municipal participatiu, pressupostos participatius amb vot electrònic, neteja dels torrents, neteja del clavegueram, urbanització del nucli antic, ampliació de l’escola, wifi gratuït, suport a activitats esportives, Pla integral per les dones, Centre de recursos i atenció a les dones, franges contra incendis, borsa d’habitatge de lloguer, ampliació del cementiri municipal, suport a la rehabilitació d’habitatges, centre cívic ple de gent i activitats, més teleassistències, Pla local de joventut, tres plans d’ocupació de mitjana anual, recuperació de camins forestals, pressupost participatiu infantil, aparcament a Ca l’Andreu, recuperació de la gestió de l’aigua en mans públiques, millora de la xarxa d’aigua, Pla local d’habitatge, projecte C-17 de prevenció de drogues, gestió dels ajuts a la dependència, adhesió al banc d’aliments, transport públic nocturn, construcció del nou Casino, millora constant de l’enllumenat públic, nou equip de so, llums i audiovisual a la Sala polivalent, ampliació dels horaris dels professionals de serveis socials, Pla d’accessibilitat, més hores de servei d’atenció domiciliària, campanya de compostatge domèstic, recollida de residus porta a porta, millora en el reciclatge en un 298%, aparcament soterrat al nou Casino, servei de reciclatge d’oli domèstic, promoció de l’ús del cabàs de la compra, subvenció de la Llei de barris, Pla director de l’aigua, activitats d’acollida a persones nouvingudes, subvencions a entitats del poble, xec servei, finançament de llibres escolars, rehabilitació del Molí de Ca l’Antic pel Punt d’informació turística, acord per un nou Parc de bombers, negociació del conveni col·lectiu de treballadores i treballadors de l’Ajuntament, Projecte educatiu de Figaró, signatura de l’Acord de Puiggraciós per la promoció turística de l’Alt Congost, manteniment de l’estació de tren al poble al projecte de desdoblament de la via, nou Centre Mèdic local, plans de prevenció d’incendis per barris disseminats, arranjament del Call de Costa Roja, Pla d’acció per l’energia sostenible a nivell local, inici de planejament del carrer del Mig, suport als comerços... i una gestió eficient, transparent i honesta. La resta és bla, bla, bla.