En aquests primers sis mesos del nou mandat, el govern de la CAF ha fet molta feina: la posada en marxa de l’escola bressol, la franja contra incendis, el CRAD, el tancament del porxo de l’escola, les millores a la via pública o el camí de Vallcàrquera entre d’altres.
Tot i que la ciutadania pot percebre que tot va bé perquè es van fent coses, la realitat de la vida política municipal és completament diferent: el govern continuament ha d’estar superant els obstacles introduits per l’oposició. Avui ens limiten la capacitat d’endeutament, demà ens impedeixen que ens organitzem lliurement amb una Junta de Govern Local i per qualsevol petit pas hem de fer hores i hores reunions de comissions i més comissions per satisfer l’afany auditor de l’oposició. Governar en aquestes condicions no és gens fàcil.
El gran volum de feina que s’ha fet en aquests sis mesos s’ha fet en el marc d’un pressupost aprovat en l’anterior mandat i sobre el qual l’oposició no hi ha pogut posar masses traves. Ara bé, per poder continuar fent coses amb aquest ritme ens cal un nou pressupost per a l’any 2008.
Properament es sotmetrà al Ple l’aprovació del Pressupost 2008. El pressupost és l’eina més important que té un govern per fer acció política. Un govern sense pressupost no pot governar i un poble amb un pressupost prorrogat és un poble aturat ja que, entre d’altres coses, amb un pressupost prorrogat no es pot fer nova inversió.
Ara és l’hora de la veritat. Els partits de l’oposició no han volgut governar, han volgut que la CAF governés en solitari. Si treballen per aprovar el pressupost mostraran tenir sentit de poble i ser coherents amb el seu discurs de “deixar governar sense traves”. Sinó, es situaran clarament en la postura de “ni governar ni deixar governar”.
Òbviament, aprovar el pressupost és responsabilitat de tots. Des de la CAF posarem tot el nostre esforç, dedicació i voluntat per arribar a un acord amb l’oposició. Esperem que l’oposició també mostri aquesta voluntat i entengui que és qui governa qui ha de gestionar el pressupost i que, per tant, no té cap sentit que el govern gestioni un pressupost amb el qual no s’hi senti mínimament còmode.
