El darrer butlletí del PSC del Figaró intenta confondre la ciutadania transmetent la percepció que els impostos al Figaró són alts. Doncs bé, res més lluny de la realitat. Per saber si els impostos d’un municipi són o no són alts el més raonable és comparar la seva pressió fiscal amb la de la resta de municipis. Ara bé, cal comparar les dades adequades i no fer jocs de mans. El què ens hauríem de preguntar, al nostre entendre, és quant paga cada figaronenc/a de mitjana en impostos directes. Tal i com veurem a continuació, si ens fem aquesta pregunta trobem que el que paguen els figaronencs és molt inferior al que paguen, de mitjana, la resta de ciutadans/es de la comarca.
Podríem anar comparant impost per impost, però si al final el què volem saber és quant paga de mitjana cada ciutadà, el que cal fer es veure quant recapta l’ajuntament en concepte d’impostos i dividir-ho entre el total de la població del municipi que, de fet, és l’indicador comparatiu que utilitza la Generalitat de Catalunya. Els ajuntaments recapten dos grans tipus d’impostos: els impostos directes (bàsicament l’IBI i l’impost de vehicles) i els impostos indirectes (bàsicament l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres). La dada que té sentit comparar és la relativa als impostos directes doncs, a més de ser els que aporten més recursos a l’ajuntament, són els que graven directament als contribuents. No té sentit comparar la recaptació obtinguda a través dels impostos indirectes perquè la quantitat recaptada per cada ajuntament dependrà del nombre d’obres que s’hagin dut a terme al municipi.
Bé, prenent les dades publicades per la Generalitat de Catalunya (www.municat.gencat.cat), que qualsevol persona pot consultar, veiem com a l’any 2009 la pressió fiscal mitjana per impostos directes al Vallès Oriental era de 453,55 € per habitant, mentre que al Figaró la pressió fiscal per impostos directes era de només 323,04 € per habitant. Si ens fixem, d’altra banda, en alguns municipis propers, podem veure com a la Garriga (PSC), per exemple, la pressió fiscal és de 405,66 €/habitant, a Tagamanent (ERC) és de 556,29 €/habitant i a Lliçà de Vall (CiU) és de 757,26 €/habitant. És a dir, un ciutadà que viu a qualsevol d’aquests municipis paga molts més impostos municipals dels que paga un figaronenc/a.
De fet, si un agafa el llistat dels 37 municipis de la comarca que han publicat les dades pot observar com Figaró ocupa el lloc número 32. En altres paraules: només hi ha 5 municipis a la comarca que tinguin una pressió fiscal més baixa que la nostra.
Totes les dades mostrades fins ara fan referència a les liquidacions pressupostàries de l’any 2009, doncs són les últimes dades disponibles. Si agafem les dades més recents al Figaró (la liquidació pressupostària de l’any 2010), trobem una pressió fiscal de 385,23 €/habitant, encara molt per sota de la mitjana de la comarca.
El PSC del Figaró utilitza el cas de l’impost sobre béns immobles (IBI) per argumentar que els impostos al Figaró són alts, però ho fa a través d’una mitja veritat. Afirmen que l’IBI al Figaró és més alt que el d’altres municipis de la comarca, cosa que pot ser certa si ens fixem únicament amb el tipus impositiu. La dada és poc rigorosa, doncs no entenem perquè ens comparen només amb 18 municipis quan la comarca en té 41. En qualsevol cas, el que no expliquen és que aquest tipus impositiu s’aplica percentualment sobre el valor cadastral. Així, el que al final paguen els ciutadans no només depèn del tipus impositiu sinó que també depèn del valor cadastral de les finques. Doncs bé, resulta que al Figaró la última revisió cadastral es va realitzar l’any 2000. Suposem que a ningú se li escapa que els valors cadastrals de les finques urbanes han incrementat enormement en els darrers 11 anys, cosa que no ha quedat registrada a l’IBI de Figaró. En altres paraules, si Figaró té un tipus impositiu alt comparat amb altres municipis és perquè aquest s’aplica sobre uns valors cadastrals que no han estat actualitzats.
En conseqüència, doncs, no té sentit comparar els tipus impositius de l’IBI ja que el que finalment acaben pagant els ciutadans no només depèn d’això. El que té sentit, com dèiem, és preguntar-se quant ha de pagar cada ciutadà a l’administració local? I, com hem vist, si ens fem aquesta pregunta observem que el figaronenc/a, de mitjana, l’any 2010 va haver de pagar 385,23 € a l’ajuntament en concepte d’impostos directes, molt per sota de la mitjana comarcal.
Els senyors del PSC saben perfectament que la darrera revisió cadastral del Figaró és de l’any 2000 i que això afecta sobre la recaptació de l’IBI. Si no han explicat tota la veritat ho han fet a consciencia i de forma intencionada; cosa que, francament, ens sembla molt poc honesta per part seva. Primer van atacar la gestió econòmica de la CAF per l’endeutament (vegeu article) i ara ho fan per la pressió fiscal. Un per un, però, es van desmuntant tots els seus arguments, doncs són arguments fets sense rigor i mancats de fonaments. La realitat és que els partits de l’oposició no poden demostrar que a l’ajuntament del Figaró s’hagi fet una mala gestió de les finances municipals. No poden provar-ho, senzillament, perquè la gestió econòmica dels darrers anys ha estat impecable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada