Sobre el deute de l'ajuntament del Figaró

Que el govern de la CAF ha protagonitzat una gran transformació al municipi és una evidència, només cal sortir al carrer per veure tot el que s’ha fet en els darrers 8 anys. Com que l’acció de govern és inqüestionable, sembla ser que els principals grups de l’oposició han decidit  burxar al govern de la CAF tot dient que l’ajuntament està molt endeutat.

L’ajuntament del Figaró està endeutat, com ho estan tots els ajuntaments. Ara bé, el que és rotundament fals és que l’ajuntament estigui “molt” endeutat. Actualment l’ajuntament té un deute viu del 46% dels recursos propis. La llei diu que el màxim que pot endeutar-se un ajuntament és el 125%, és a dir gairebé el triple del deute actual del nostre consistori. A més, i aquesta és una altra dada rellevant, des de l’any 2006 l’ajuntament tanca els pressupostos amb superàvit any rere any. Per tant, s’està fent la feina ben feta: no es gasta més del que s’ingressa i el nivell d’endeutament és molt inferior al permès per la llei.

Ara bé,  per determinar si un ajuntament està o no molt endeutat el més lògic, al nostre entendre, és comparar-se amb la resta de municipis. Doncs bé, si agafem les últimes dades publicades pel Ministerio de Hacienda podem veure com el deute del Figaró, que és de 529 euros per habitant, està molt per sota de la mitjana catalana. Amb aquesta dada ja es pot veure que, efectivament, el Figaró no està molt endeutat. Però bé, podem anar una mica més enllà i preguntar-nos per la situació d’altres municipis propers o similars al nostre. Si fem aquest exercici veurem com el deute d’altres pobles i ciutats, amb governs de tots els colors, és molt més gran que el nostre. Posarem alguns exemples. Hem dit que el deute del Figaró és de 529 euros per habitant, doncs bé, sense anar més lluny, els nostres municipis veïns tenen un deute superior: Tagamanent (ERC) té un deute de 575 euros per habitant i la Garriga (PSC) de 628 euros per habitant. Però podem trobar casos també propers que encara són més extrems. Per exemple, Moià (CiU) té un deute de 1.490 euros per habitant, Manlleu (ERC) el té de 1.057 euros per habitant, Granollers (PSC) el té de 593 euros per habitant i Castellterçol (CiU) el té de 932 euros per habitant.

Un cop aclarit que el deute del Figaró és totalment normal i raonable, té sentit preguntar-nos sobre els motius i la finalitat de l’endeutament al nostre municipi. En primer lloc hem de dir que actualment tenim un deute del 46% sobre un pressupost de gairebé 2 milions d’euros, quan l’any 2003 el deute era del 38% sobre un pressupost de només 500 mil euros. És a dir, incrementant lleugerament l’endeutament hem aconseguit multiplicar el pressupost municipal per 4 i, per tant, augmentar molt significativament la capacitat del nostre ajuntament per invertir en millores pel poble.

Tot i que l’increment en la inversió realitzada en aquest vuit anys és realment espectacular, la principal forma per finançar aquesta nova inversió no ha estat ni el deute ni els impostos, sinó que han estat les subvencions. Mentre el govern del PSC i ERC al mandat 1999-2003 només va aconseguir 62.170 euros en subvencions per a inversió, el govern de la CAF va aconseguir 1.872.206 euros l’anterior mandat i 3.153.672 euros en l’actual mandat, entre els que destaquen els gairebé 2 milions d’euros aconseguits amb la llei de barris. Ara bé, les subvencions que ens donen altres administracions (Generalitat, Diputació, Unió Europea) mai financen el 100% de les inversions sinó que en financen només una part (normalment el 75% o el 80%). La resta de recursos, per tant, els ha de posar el propi ajuntament. En el nostre cas, que som un ajuntament petit, resulta impossible que amb els recursos ordinaris puguem complementar les subvencions que ens donen i, per tant, l’única solució és l’endeutament.

És a dir, si volem un nivell d’inversió alt al poble calen dues coses: aconseguir molts recursos amb subvencions i endeutar-se per complementar aquestes subvencions. De fet, endeutar-se amb crèdits a llarg termini per finançar noves inversions té tot el sentit del món, doncs les inversions que hem fet avui (escola bressol, nou Casino, urbanització del nucli antic, etc.) també les gaudiran els figaronencs/ques de demà. La clau, doncs, rau en ser capaç d’incrementar molt les subvencions però mantenir el deute a uns nivells raonables, i exactament això és el que ha fet el govern de la CAF.

Per últim, i aquesta ja és una qüestió de tècnica comptable, els partits de l’oposició afirmen que el deute de l’ajuntament no és real perquè falta afegir-hi els diners que la companyia d’aigua CASSA reclama a l’ajuntament. És cert que aquests recursos no s’han incorporat al deute, però és que tècnicament no s’hi poden incorporar perquè no s’ha demanat cap crèdit per fer-hi front. Actualment l’ajuntament té un contenciós amb CASSA perquè no hi ha un acord sobre la quantitat que l’ajuntament ha de pagar a la companyia (la companyia reclama 160.000 euros i l’ajuntament únicament en reconeix 80.000). Probablement en el futur, quan es resolgui el contenciós, caldrà demanar un nou crèdit. Quan això passi, però, el nivell d’endeutament de l’ajuntament haurà disminuït perquè una part de l’actual deute ja s’haurà amortitzat. I, en qualsevol cas, encara que aquest crèdit es demanés avui mateix l’impacte sobre el nivell d’endeutament de l’ajuntament no seria tan gran, doncs ens mantindríem per sota el 60%, és a dir encara molt per sota del màxim legal i per sota també tant de la mitjana catalana com dels nivells d’endeutament de molts altres municipis.

En síntesi, doncs, creiem que queda clar que si els partits de l’oposició volen criticar al govern de la CAF hauran de buscar altres arguments, doncs és evident que l’argument de l’endeutament no s’aguanta per enlloc.

Descarrega't aquí més dades econòmiques de l'ajuntament del Figaró.