Carta oberta a la Sra. Anna Simó

Benvolguda, ahir vaig assistir a l’acte de presentació de la candidatura d’ERC per les properes eleccions municipals al Figaró. Com a ciutadà figaronenc va ser un honor tenir una exconsellera de la Generalitat entre nosaltres. Li agraïm sincerament la visita.

De totes maneres li volia comentar que l’acte em va deixar algunes sensacions incòmodes i les volia compartir amb vostè. De fet em sembla que les persones que la van convidar la van tenir només mig informada del que passa al poble, i això va provocar que la seva intervenció grinyolés una mica.

Li haurien d’haver dit que, de les 40 persones que hi havia a la sala, una quarta part són membres d’altres llistes electorals i una altra quarta part són simpatitzants declarats d’altres formacions. Com que ens coneixem quasi tots, les seves entusiastes consignes a treballar tots darrera d’ERC li van jugar una mala passada.

Li haurien d’haver dit que l’equip de govern d’aquest poble ha treballat tenint en contra un acord tripartit a l’oposició. ERC ha fet el joc a CiU i a PSC i, traint l’ideari que vostè ens va exposar d’aquest partit quasi centenari, es va acabar afegint a les files dels qui posen pals a les rodes i, sobretot, del qui no són capaços de proposar res.

Va ser curiós sentir a parlar del nou traçat de la via o de la C-17 com si l’equip de govern no existís ni hagués fet res. Sembla mentida que estant a l’oposició es pugui fer tanta feina sense comptar amb l’equip de govern.

Pel que fa a la Llei de barris, no sé quina dèria té tothom a penjar-se la medalla. Ja és la quarta persona que diu que tenim Llei de barris gràcies a ella. M’ho han dit socialistes, convergents i gent d’iniciativa. Aquí tothom es pensa que són els nostres salvadors.

He seguit la Llei de barris des del principi de tot, des que la vam començar a imaginar. Hem fet molta feina des d’aleshores. La subvenció de la Diputació per fer el projecte ens la vam haver de treballar, la redacció del projecte va ser molt difícil, la preparació de la documentació va tenir els tècnics de l’ajuntament en guàrdia durant unes setmanes, i la negociació amb tots i cadascun dels membres de la comissió que decidia va  ser una feinada.

ERC-Figaró va fer una trucada. Una trucada que, segons vostès, va ser l’única causa per la qual Figaró va rebre quasi 2 milions d'euros de subvenció. La resta de la feina no té res a veure amb la subvenció; en aquest país sembla que es donen 2 milions d'euros amb una trucada. Una trucada que, per altra banda, mal hauria estat que no es fes. Era el mínim que calia exigir-li a una formació local, no li sembla?

Li haurien d’haver explicat que el segon any de mandat vam tenir converses per fer un pacte de govern. ERC-Figaró va exigir l’alcaldia. L’alcaldia! Amb la meitat de regidors que el grup que governa i entrant a treballar a mig mandat. L’alcaldia! Sí senyor! Això és anar per totes. Per part del grup de govern se’ls va oferir la primera tinença d’alcaldia. Encara estem esperant la resposta a la nostra oferta.

També ens va sorprendre l’afirmació que no es donen les ordres del dia dels Plens municipals tal com estableix la llei. És del tot fals i ho pot comprovar quan vulgui. De fet, mal podria saber-ho el portaveu d’ERC al consistori, doncs fa més de dos anys que no assisteix regularment a les Juntes de portaveus on es donen aquestes ordres del dia. Em sembla que els seus votants li haurien d’exigir que, com a mínim, fes la feina que li toca. Ja que no vol entrar a treballar al govern, que faci el treball d’oposició ben fet.

ERC està fent gala de mal jugador en aquesta precampanya electoral. Està difamant i calumniant la candidatura de la CAF des de l’anonimat de les xarxes socials, amb mentides i rumors de molt mal gust. No diu gaire a favor d’una formació que ens mereix tots els respectes. Seria bo que algú amb una mica de seny demanés cert respecte democràtic a algun jove que s’ho pren massa a la valenta. Hi ha límits, Sra. Simó, i caldria que el seu jovent ho sabés.

Tampoc ens va semblar gaire afortunada alguna de les afirmacions de la Sra. Elisa Pérez, candidata d’ERC per Figaró. Dir que tota promesa electoral és un engany no és massa compatible amb el discurs que va fer vostè per intentar legitimar la política de nou.

La Sra. Pérez hauria d’haver assistit a l’acte on la formació de govern va passar comptes amb la ciutadania. Més del 85% del programa electoral presentat l’any 2007 ha estat executat. Amb un govern en minoria i una situació de crisi galopant. Amb un pressupost de quasi 2 milions d'euros anuals i un endeutament del 46%. Vostè sap de què parlem i sap que són xifres excel·lents.

La Sra. Pérez també va fer alguna afirmació respecte els interessos personals dels candidats que prefereixo obviar perquè em van semblar una manca de respecte. No posem en dubte la il·lusió i la voluntat de treball pel poble dels membres d’ERC. També ens agradaria, però, que tantes hores i tanta feina voluntària dedicada a les altres candidatures rebessin la mateixa consideració.

En fi Sra. Simó, un altre dia li suggereixo que s’informi millor del lloc on va i l’auditori per qui parla. Li sortirà una xerrada més rodoneta. La propera vegada, si en comptes de pujar i baixar del cotxe es queda una estona amb nosaltres i fa una mica de poble, ens sentirem molt més honrats.

Amb la més sincera consideració.

Sobre el deute de l'ajuntament del Figaró

Que el govern de la CAF ha protagonitzat una gran transformació al municipi és una evidència, només cal sortir al carrer per veure tot el que s’ha fet en els darrers 8 anys. Com que l’acció de govern és inqüestionable, sembla ser que els principals grups de l’oposició han decidit  burxar al govern de la CAF tot dient que l’ajuntament està molt endeutat.

L’ajuntament del Figaró està endeutat, com ho estan tots els ajuntaments. Ara bé, el que és rotundament fals és que l’ajuntament estigui “molt” endeutat. Actualment l’ajuntament té un deute viu del 46% dels recursos propis. La llei diu que el màxim que pot endeutar-se un ajuntament és el 125%, és a dir gairebé el triple del deute actual del nostre consistori. A més, i aquesta és una altra dada rellevant, des de l’any 2006 l’ajuntament tanca els pressupostos amb superàvit any rere any. Per tant, s’està fent la feina ben feta: no es gasta més del que s’ingressa i el nivell d’endeutament és molt inferior al permès per la llei.

Ara bé,  per determinar si un ajuntament està o no molt endeutat el més lògic, al nostre entendre, és comparar-se amb la resta de municipis. Doncs bé, si agafem les últimes dades publicades pel Ministerio de Hacienda podem veure com el deute del Figaró, que és de 529 euros per habitant, està molt per sota de la mitjana catalana. Amb aquesta dada ja es pot veure que, efectivament, el Figaró no està molt endeutat. Però bé, podem anar una mica més enllà i preguntar-nos per la situació d’altres municipis propers o similars al nostre. Si fem aquest exercici veurem com el deute d’altres pobles i ciutats, amb governs de tots els colors, és molt més gran que el nostre. Posarem alguns exemples. Hem dit que el deute del Figaró és de 529 euros per habitant, doncs bé, sense anar més lluny, els nostres municipis veïns tenen un deute superior: Tagamanent (ERC) té un deute de 575 euros per habitant i la Garriga (PSC) de 628 euros per habitant. Però podem trobar casos també propers que encara són més extrems. Per exemple, Moià (CiU) té un deute de 1.490 euros per habitant, Manlleu (ERC) el té de 1.057 euros per habitant, Granollers (PSC) el té de 593 euros per habitant i Castellterçol (CiU) el té de 932 euros per habitant.

Un cop aclarit que el deute del Figaró és totalment normal i raonable, té sentit preguntar-nos sobre els motius i la finalitat de l’endeutament al nostre municipi. En primer lloc hem de dir que actualment tenim un deute del 46% sobre un pressupost de gairebé 2 milions d’euros, quan l’any 2003 el deute era del 38% sobre un pressupost de només 500 mil euros. És a dir, incrementant lleugerament l’endeutament hem aconseguit multiplicar el pressupost municipal per 4 i, per tant, augmentar molt significativament la capacitat del nostre ajuntament per invertir en millores pel poble.

Tot i que l’increment en la inversió realitzada en aquest vuit anys és realment espectacular, la principal forma per finançar aquesta nova inversió no ha estat ni el deute ni els impostos, sinó que han estat les subvencions. Mentre el govern del PSC i ERC al mandat 1999-2003 només va aconseguir 62.170 euros en subvencions per a inversió, el govern de la CAF va aconseguir 1.872.206 euros l’anterior mandat i 3.153.672 euros en l’actual mandat, entre els que destaquen els gairebé 2 milions d’euros aconseguits amb la llei de barris. Ara bé, les subvencions que ens donen altres administracions (Generalitat, Diputació, Unió Europea) mai financen el 100% de les inversions sinó que en financen només una part (normalment el 75% o el 80%). La resta de recursos, per tant, els ha de posar el propi ajuntament. En el nostre cas, que som un ajuntament petit, resulta impossible que amb els recursos ordinaris puguem complementar les subvencions que ens donen i, per tant, l’única solució és l’endeutament.

És a dir, si volem un nivell d’inversió alt al poble calen dues coses: aconseguir molts recursos amb subvencions i endeutar-se per complementar aquestes subvencions. De fet, endeutar-se amb crèdits a llarg termini per finançar noves inversions té tot el sentit del món, doncs les inversions que hem fet avui (escola bressol, nou Casino, urbanització del nucli antic, etc.) també les gaudiran els figaronencs/ques de demà. La clau, doncs, rau en ser capaç d’incrementar molt les subvencions però mantenir el deute a uns nivells raonables, i exactament això és el que ha fet el govern de la CAF.

Per últim, i aquesta ja és una qüestió de tècnica comptable, els partits de l’oposició afirmen que el deute de l’ajuntament no és real perquè falta afegir-hi els diners que la companyia d’aigua CASSA reclama a l’ajuntament. És cert que aquests recursos no s’han incorporat al deute, però és que tècnicament no s’hi poden incorporar perquè no s’ha demanat cap crèdit per fer-hi front. Actualment l’ajuntament té un contenciós amb CASSA perquè no hi ha un acord sobre la quantitat que l’ajuntament ha de pagar a la companyia (la companyia reclama 160.000 euros i l’ajuntament únicament en reconeix 80.000). Probablement en el futur, quan es resolgui el contenciós, caldrà demanar un nou crèdit. Quan això passi, però, el nivell d’endeutament de l’ajuntament haurà disminuït perquè una part de l’actual deute ja s’haurà amortitzat. I, en qualsevol cas, encara que aquest crèdit es demanés avui mateix l’impacte sobre el nivell d’endeutament de l’ajuntament no seria tan gran, doncs ens mantindríem per sota el 60%, és a dir encara molt per sota del màxim legal i per sota també tant de la mitjana catalana com dels nivells d’endeutament de molts altres municipis.

En síntesi, doncs, creiem que queda clar que si els partits de l’oposició volen criticar al govern de la CAF hauran de buscar altres arguments, doncs és evident que l’argument de l’endeutament no s’aguanta per enlloc.

Descarrega't aquí més dades econòmiques de l'ajuntament del Figaró.

Crítica i urbanisme

Darrerament hem pogut observar com per la xarxa corren algunes crítiques ferotges contra el govern de la CAF. Des de la CAF creiem que la crítica és positiva i necessària, ja que és el que permet transformar i fer avançar una societat. De fet, la CAF neix l’any 2002 com una candidatura crítica amb el model de poble que teníem aleshores i continua essent crítica amb molts dels paràmetres i valors que regeixen la nostra societat.

Dit això, creiem que és convenient fer alguns aclariments, doncs entenem que la crítica pot ser bona sempre i quan sigui argumentada i es basi en veritats. Quan la crítica està mancada d’argumentari o es fonamenta en falsedats, aleshores corre el risc de convertir-se en una altra cosa, en demagògia.Una de les qüestions per les quals alguns estan criticant al govern de la CAF és pel desenvolupament urbanístic dels darrers anys al Figaró. El primer aclariment que cal fer en aquest àmbit és que el govern municipal no pot decidir sobre el desenvolupament urbanístic del poble, sinó que ha d’aplicar la normativa urbanística. És competència del Ple Municipal aprovar aquesta normativa. Així, en totes les promocions  urbanístiques que s’han fet en els darrers anys el govern s’ha limitat, com no podia ser d’altra manera, a aplicar la normativa vigent d’acord amb els informes dels serveis tècnics municipals. De fet, alguns dels que fan aquesta crítica fins i tot han portat a l’ajuntament als tribunals (per qüestions d’interès estrictament personal) i aquests han donat sempre la raó a l’ajuntament.

Estem totalment d’acord en que l’actual normativa urbanística, unes Normes Subsidiàries aprovades als anys vuitanta, tenen importants mancances i no s’ajusten a les necessitats actuals del Figaró. És per això que a finals del passat mandat el govern de la CAF va començar la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que actualment està aprovat inicialment i està pendent de la seva aprovació definitiva que, de nou, depèn del Ple Municipal, on la CAF no hi té la majoria absoluta. El nou POUM promogut per la CAF es basa en dos grans principis: la preservació de l’entorn i la reducció del sòl urbanitzable, per una banda, i el foment de l’habitatge accessible i sostenible per l’altra.

Certament, la normativa urbanística es pot modificar puntualment per tal de dur a terme determinades promocions però, un cop més, la competència de la modifiació també recau en el Ple Municipal, on la CAF no ha tingut mai majoria absoluta. En els darrers anys al Figaró s’han fet dues modificacions urbanístiques de rellevància: una al barri de l’estació, al tram final dels carrers Ramon Mestres i Verge de Montserrat, i l’altra al tram final de la Ctra. de Ribes. Entenem que aquestes modificacions poden haver generat un cert desacord entre la població, sobretot per qüestions estètiques. Ara bé, el que es buscava en tots dos casos era un model de poble més compacte (i per tant amb menys consum de sòl i menys impactes ambientals) i un model d’habitatge accessible per als joves i per a aquells que tenen menys recursos. Continuar fomentant al Figaró els habitatges unifamiliars aïllats (molts d’ells amb piscina) significava continuar limitant l’accés a l’habitatge i continuar incrementant el consum de recursos naturals. Entenem que les zones on s’han fet aquestes promocions permetien aquest model més compacte, impensable en altres àrees del municipi amb pendents més elevats. De fet, la part central de la Ctra. de Ribes ja es caracteritza, històricament, per un model urbanístic compacte. A més, s’ha de dir també que una d’aquestes promocions preveia 8 habitatges de protecció oficial.

Per últim, i sense voler fugir d’estudi ja que des de la CAF assumim sempre la nostra responsabilitat, creiem que és just recordar que les dues modificacions urbanístiques explicades anteriorment varen ser impulsades per un regidor d’urbanisme que actualment milita a les files d’ERC, el senyor Jordi Coll. I això no és un retret a la seva actuació en aquesta matèria sinó que simplement ho volem recordar perquè, paradoxalment, alguns dels que critiquen aquestes promocions urbanístiques sembla ser que pretenen aixoplugar-se sota el paraigües d’ERC-Figaró.

POUM: una oportunitat per fer un Figaró millor. 

Més de 100 persones recolzen la CAF.

Gran èxit de la barbacoa popular organitzada el passat 3 d'abril per recaptar fons per a la campanya electoral de la CAF. Al dinar, que es va celebrar al camp de futbol, hi varen assistir més de 100 persones que varen donar el seu suport a la CAF. Va ser un acte festiu que va suposar una injecció d'energia i il·lusió per a l'assemblea de la CAF. Des d'aquí volem agrair-vos tot el suport que estem rebent.