Manel Garcia i Gemma Sánchez es repartiran el salari al 50%

El Ple Municipal Extraordinari del passat 27 de juliol va acordar (amb els vots favorables de l'oposició i l'abstenció de la CAF) una retribució de 20.000 € anuals per l'Alcalde que aquest podia repartir amb la 1a Tinent d'Alcalde sempre i quan el salari d'aquesta última no fos superior al 85% del salari de l'Alcalde. Aquest acord suposa que, amb 14 pagues anuals, l'Alcalde tindrà una retribució bruta mensual de 770 € i la 1a Tinent d'Alcalde de 655 €.

La CAF no està d'acord amb aquest règim de retribucions per diverses raons. Considerem que voler incidir en com es reparteixen uns mateixos recursos entre dos membres del govern és una ingerència a la lliure organització del govern. Entenem que l'oposició posi límits als costos de les retribucions però no podem acceptar que vulguin incidir en com es distribueixen aquests recursos i en quina dedicació han de tenir els diferents membres del govern. Defensem que el govern s'ha de poder organitzar lliurement en funció de les seves prioritats, la seva dinàmica de treball i les necessitats i possibilitats laborals i familiars de cadascun dels seus membres.

També defensem que, atès que estem parlant de retribucions molt precàries i que responen a dues dedicacions parcials; la millor forma de materialitzar aquestes retribucions és a través d'un règim d'indeminitzacions i no mitjançant un salari amb alta a la seguretat social. D'aquesta manera els membres del govern que reben aquestes retribucions podrien gaudir de més facilitats a l'hora de compatibilitzar la dedicació a l'Ajuntament amb una altra feina. Aquesta proposta, tot i que suposa els mateixos costos per l'Ajuntament, no ha estat acceptada per l'oposició.

Tanmateix, la CAF ha acordat que, a la pràctica; l'Alcalde i la 1a Tinent d'Alcalde es reparteixn la retribució a parts iguals. Així, mensualment en Manel Garcia, realitzarà (a nivell personal) una transferència econòmica a la Gemma Sánchez per tal de fer efectiva una distribució dels salaris a parts iguals.

Prou mentides

En l'article publicat pel PSC-FP al 9 Nou del passat 27 de juliol s'afirma que la proposta inicial que la CAF va fer al PSC-FP en relació al règim de retribucions dels membres de la corporació preveia un alliberament de 3 persones, incrementant en un 80% els costos en relació a l'anterior mandat. Aquesta afirmació és totalment falsa.

Posteriorment, els membres del PSC-FP han reconegut que la CAF no els havia fet mai aquesta proposta sinó que algú els havia dit que la CAF tenia aquesta intenció. Es a dir que fonamentaven el seu article al 9 Nou en una simple rumorologia.

No és el primer cop que aquest grup polític utilitza la mentida. Ja fa massa temps que la seva estrategia es basa en la falsedat, la calúmnia i els atacs contra les persones. Lamentem aquest estil de fer política propi de qui no té arguments per defensar les seves postures.

La proposta inicial de la CAF en relació al règim de retribucions contemplava dues dedicacions (l'Alcalde i la 1a Tinent d'Alcalde) a raó de 1.000 € bruts cadascuna amb 14 pagues i alta a la seguretat social. Mai hem plantejat alliberar 3 persones i mai hem pensat en una proposta que suposés un increment del 80% dels costos de l'anterior mandat.

Figaró: el futur penjant d'un fil

Les eleccions del passat 27 de maig al Figaró van tenir un clar guanyador. La CAF, no només va guanyar les eleccions en vots i en regidors sinó que va ser l’única força que va millorar els resultats de l’any 2003, obtenint el doble de vots que el PSC, més del doble de vots que ERC i el triple de vots que CiU. Només 3 vots van separar a la CAF d’obtenir la majoria absoluta.

Els tres partits minoritaris han arribat a un acord per actuar units a l’oposició, deixant el govern en minoria. Òbviament, aquest pacte contra-natura és un pacte per necessitat. Els mals resultats electorals de tots tres grups els han situat en una posició de debilitat tant gran que només unint-se han pogut agafar una mica d’oxigen.

La CAF vol formar un govern estable al Figaró i continuarà treballant per aconseguir-ho. Fins avui, hem estat buscant acords amb les tres formacions de l’oposició i, de moment, cap mena d’acord ha estat possible. Vam oferir a CiU entrar al govern abans de l’investidura, i no ho va acceptar. Després de la investidura vam trucar a ERC per oferir-los el mateix. Aquests es van negar a reunir-se amb nosaltres i ens van adreçar al portaveu del PSC, que havia estat nomenat únic interlocutor del pacte tripartit a l’oposició. Així que ens vam adreçar al PSC i els vam oferir entrar al govern amb la regidoria d’hisenda i la de societat de la informació. Tampoc ho varen acceptar. Totes aquestes ofertes de la CAF continuen vigents.

No entenem quin sentit té un pacte a l’oposició. Pactar per governar vol dir buscar acords per construir, per fer avançar el poble. Pactar a l’oposició l’únic sentit que té és el de pactar per destruir, per frenar l’acció de govern. En aquests moments tots els partits de l’oposició podrien pactar per construir, però ho rebutgen. També es podrien mantenir a l’oposició i forçar el govern per aconseguir desenvolupar el seu programa. Però no; de programa ningú en vol parlar. Tots tres renuncien a aconseguir coses pel poble a canvi de tenir un suport fidel dels altres dos membres del pacte a l’hora de frenar l’acció de govern.

El Ple de divendres passat ens evidencia el que ja intuíem en les negociacions: aquesta oposició no té cap intenció de ser constructiva. Si no és així, no entenem la seva negativa a aprovar les retribucions a l’Alcalde i la 1era Tinent d’Alcalde. Ho podríem entendre si el problema fos de costos, però resulta que amb els costos ja hi estan d’acord. Es veu que el gran problema és que la retribució (25.000 € a l’any) es reparteixi a parts iguals entre dues persones. Quin és l’argument que hi ha darrera d’aquesta posició sinó és el de dificultar que el govern pugui funcionar? No entenem què hi guanya el poble amb aquesta posició.

No deixar que un govern s’organitzi lliurement no només és una ingerència a les potestats del propi govern sinó que és una manera clara d’impedir que un govern pugui treballar. Fruit d’aquesta situació, a dia d’avui a l’Ajuntament de Figaró ni l’Alcalde ni cap altre regidor poden dedicar-se amb temps i energia a governar. Entenem, doncs, que el boicot al govern  es implícitament un boicot al poble.

Divendres vinent tindrà lloc el segon Ple d’aquest mandat, en el qual s’abordaran temes de cabdal importància pel futur del Figaró. Entre aquests destaca l’aprovació de l’Agenda 21 i la sol·licitud del préstec previst per fer front a les obres del nou Casino. Veurem si l’oposició ha reflexionat i es decideix a actuar amb responsabilitat, pensant en el poble, o si continua posant pals a les rodes. En aquest darrer cas, de nou, el perjudicat serà el municipi: si no s’aprova aquest préstec haurem d’aturar les obres del Casino. Resulta evident que, amb aquesta oposició, el futur del Figaró està penjant d’un fil.